Què és la ansietat i per què en tinc? L’ansietat és un mecanisme de defensa natural que ens prepara per respondre a un amenaça anticipadament. Per exemple, el nostre cor s’accelera per estar llestos per córrer i fugir davant d’un tigre. El que succeeix és que el nostre cervell no distingeix entre un perill físic real o una amenaça pròpia del món modern (per exemple, un examen). És per això que malgrat que no hi hagi necessitat de sortir corrents, l’ansietat es manifesta físicament com acceleració de pulsacions, respiració agitada, palpitacions, tensió muscular, etc. Així com les conseqüències d’aquesta preparació: pressió al pit, sensació d’ofegament, marejos, nàusees, entre molts altres símptomes.

A teràpia es busca l’origen de l’ansietat, analitzant com es manifesta i en quin context sorgeix. Més important encara, s’aprenen estratègies per saber identificar, prevenir i contrarestar l’ansietat.

Serveix per alguna cosa estar trist? A priori pot semblar que no: 

• No tenis ganes de fer res
• Que els dies es facin molt llargs
• Perdre l’interès per fer coses
• Sentir-se desanimat i fatigat
• Dificultats per concentrar-se
• Pensaments negatius sobre la vida
• Pensaments negatius sobre un mateix…

Tots aquests son indicadors d’un estat d’ànim baix però, realment tot això té alguna funció? La tristesa (o depressió quan és més profunda) és desagradable però, com totes les emocions té una funció. La tristesa pretén fer-nos parar el ritme: ens “convida” a conservar la nostra energia i es per això que ens treu les ganes de fer coses. El nostre cervell ha valorat que alguna cosa no va bé: es requereix reflexionar i buscar recolzament per trobar solucions i fer canvis.

A teràpia es treballa per entendre l’origen del baix estat d’ànim i s’aprenen estratègies per contrarestar el desànim i la fatiga.

L’estrès ens manté alerta i ens activa per donar resposta a una amenaça real present, concreta i reconeguda. L’estrès no és dolent, ens proporciona energia per afrontar la situació i un cop finalitzada la situació, aquest desapareix. No obstant, massa estrès de cop (molts estressos de cop) o de forma sostinguda (estressos constants i mantinguts en el temps) tenen efectes negatius per a la nostra salut física i mental. Per exemple, l’estrès prolongat està associat amb la mort de neurones en regions importants per la memòria, l’aprenentatge i la regulació emocional. També té efectes físic, com problemes intestinals, dolor abdominal, insomni, augment de la pressió arterial, supressió del sistema immunitari entre d’altres. L’estres no és cap tonteria.  

A teràpia, una part del treball es dirigeix a comprendre l’origen de l’estrès i integrar habilitats per gestionar els diferents estressos. Això pot implicar avaluar com nosaltres fem front als diferents focus d’estrès així com desenvolupar habilitats d’organització, assertivitat i delegació. Un altra part del treball es dirigeix a la importància de prioritzar la nostra salut i benestar per damunt d’altres coses que a priori poden semblar-nos molt rellevants. Per això part de la teràpia es centra a desenvolupar estratègies de cura personal adaptades a las exigències de l’entorn.

La por és una emoció simple d’entendre: el nostre cervell ha associat un estímul (una situació, una acció, un objecte, un animal, etc.) com alguna cosa potencialment perillosa o perjudicial i per això ens fa voler evitar-lo.. Hi ha pors que pràcticament tenim tots: por a la mort, al rebuig, a la soledat, etc.. tenir por no és dolent “per se”. El problema ve quan s’experimenta por cap a alguna cosa que no és realment perillosa o, també quan existeix una por intensa que no permet a la persona funcionar amb normalitat o li genera un malestar intens.

A teràpia es coopera per comprendre el funcionament de la por i eliminar l’associació que s’ha fet amb l’estímul. Aquest procés, pot implicar fer front a la por i, per això mateix, es practiquen eines que permeten disminuir l’ansietat i l’estrès quan apareixen.

Els pensaments obsessius són patrons de pensament intrusius i persistents que generen malestar significatiu en la vida diària. Poden ser sobre preocupacions, imatges o impulsos no desitjats que la persona sent que no pot controlar. Aquests pensaments solen interferir en el funcionament normal de la persona provocant ansietat i frustració.

A teràpia, treballem per comprendre la naturalesa d’aquests pensaments, identificar els seus desencadenants i aprendre estratègies per afrontar-los de manera efectiva, amb l’objectiu de reduir la seva freqüència i intensitat.

El dol i les pèrdues són processos naturals i dolorosos que experimentem davant la mort d’un esser estimat, la ruptura d’una relació, la pèrdua d’un treball o d’altres esdeveniments significatius. Al llarg d’aquest procés podem experimentar una amplia gama d’emocions, com tristesa, ira, confusió i soledat. El dol, malgrat el que es pensa, no té unes fases clares establertes. No obstant, sí que existeixen diversos processos que la persona ha d’anar desenvolupant a poc a poc per evitar que el dol s’estanqui i esdevingui un dol complicat.

A teràpia, s’aprèn com funciona el dol i els processos que van tenint lloc darrere d’una pèrdua. D’aquesta manera, a les sessions es proporciona suport emocional per processar el dol de manera saludable. Això implica que la persona es doni permís per a experimentar tant el dolor de la pèrdua com els moments de benestar, corregint creences invalidants com “no puc estar trist, ara he de ser fort” o “no hauria de ser feliç”. D’aquesta forma es facilita l’adaptació a la nova realitat després de la pèrdua.

Les dificultats relacionals fan referència a una varietat de problemes que sorgeixen en les interaccions amb altres persones, ja sigui en relacions de parella, familiars, amistats, en l’àmbit laboral o en general. Aquestes dificultats poden manifestar-se en problemes per comunicar-se o expressar-se, conflictes i discussions, inseguretat o falta d’establiment de límits, entre d’altres.

A teràpia treballem per identificar patrons de relació poc saludables, millorar les habilitats de comunicació, resoldre conflictes i enfortir les relacions interpersonals, amb l’objectiu de cultivar relacions més satisfactòries i funcionals.

L’autoestima fa referència a la la valoració que fem de nosaltres mateixos. Una autoestima saludable implica sentir-nos dignes, capaços i mereixedors d’amor i respecte, tant dels altres com de nosaltres mateixos. No obstant, l’autoestima és una percepció que fluctua, de fet, uns dies pot estar alta, d’altres més baixa o variar en el mateix dia. Aquesta varia en funció de les nostres experiències, comparacions amb d’altres, crítiques internes o externes entre d’altres factors. En ocasions, la baixa autoestima es deu a percepcions errònies sobre un mateix o, també, a valoracions poc objectives per causa dels models de referència.

A teràpia, treballem per comprendre la naturalesa de la insatisfacció i les valoracions personals. És important entendre per què valorem el que valorem, quina importància li donem als diferents aspectes i el perquè. Per això es busca identificar i desafiar creences negatives sobre un mateix. 

L’autocontrol fa referència a la capacitat de resistir la urgència de realitzar un comportament impulsiu o plaent a curt termini, però potencialment perjudicial a llarg termini. Això pot incloure accions com:

• Menjar amb excés
• Comprar o gastar innecessàriament
• Distreure’s amb pantalles
• Fumar o beure alcohol
• Participar en jocs d’apostes

Totes aquestes accions són plaents i per això tendeixen a repetir-se i convertir-se en un hàbit.. Això pot provocar problemes en diverses àrees de la vida, com les finances, les relacions interpersonals o la salut mental i física.

A teràpia es treballa per identificar els desencadenants i les emocions subjacents que poden contribuir a aquests comportaments. Així mateix, es desenvolupen estratègies per augmentar la consciència i l’autocontrol alhora que es promouen hàbits de vida saludables i gratificants; així com una presa de decisions més reflexiva i conscient.