Andreu Albert Ballestar
Andreu Psicólogo
Em dic Andreu i sóc psicòleg especialitzat en teràpia cognitiu-conductual, que també complemento amb d’altres perspectives, com la sistemàtica o la narrativa, segons la problemàtica i perfil del pacient. Vaig estudiar psicologia a la universitat de Barcelona, on també vaig fer el primer màster, centrat en els processos de desenvolupament psicològic i aprenentatge. Finalment, vaig fer el meu segon màster, en psicologia sanitària, a la universitat Ramón Llull-Blanquerna, aprofundint en l’origen i tractament dels trastorns mentals (p. exp. ansietat, depressió dol, addiccions, fòbies, autoestima, etc.)
Coneix-me més
Em pots conèixer més seguint-me a les meves xarxes socials on pujo vídeos vinculats a la psicologia.
Andreu Albert Ballestar
Andreu Psicólogo
Soy Andreu y soy psicólogo especializado en terapia cognitivo-conductual, la cual se centra en entender como nuestras creencias influyen en nuestra forma de sentir, actuar y afrontar los problemas para, de esta forma, formular objetivos y soluciones prácticas. Estudié psicología en la Universidad de Barcelona, dónde también hice mi primer máster, centrado en los procesos de desarrollo psicológico y aprendizaje. Finalmente, hice mi segundo máster, en psicología sanitaria, en la Universidad Ramón Llull – Blanquerna, profundizando en el origen y tratamiento de los trastornos mentales (p. ej. ansiedad, depresión, duelo, adicciones, fobias, autoestima, etc.).
Quina és la meva forma de treballar?
Anar al psicòleg implica, en certa manera, obrir-se i exposar-se. Per això és essencial que ens sentim a gust i en confiança per poder expressar-nos lliurement.
A la meva consulta busco generar un espai agradable i tranquil en què es pugui parlar amb tranquil·litat i puguem reflexionar conjuntament sense presses ni pressió.
Per mi és important que sigui la persona la que prengui les seves decisions, acord als seus valors i principis. A les meves sessions l’objectiu és orientar i ajudar a la persona perquè sigui ella la que aconsegueixi els canvis que vol.
En què consisteix la teràpia cognitiu-conductual?
La teràpia cognitiu-conductual es basa en que les nostres creences determinen com interpretem les coses que ens passen i, en conseqüència, com ens sentim i actuem. Per exemple, si escoltem un soroll a la nit i creiem que és el vent, estarem tranquils, al contrari, si creiem que és un lladre, tindrem por i el nostre cos posarà en marxa la resposta de alerta i ansietat.
Aquesta teràpia se centra a comprendre quines són les nostres creences i com estan influint en la nostra forma de sentir, actuar i enfrontar els problemes per formular, d’aquesta manera, objectius i solucions pràctiques.En aquest sentit, la teràpia és un procés d’aprenentatge en què la persona adquireix noves habilitats, eines i formes de pensar per fer front al reptes i estressos.
A nivell personal considero que l’autoconeixement és una part essencial per enfrontar els nostres reptes vitals. Ser conscients dels nostres sentiments i creences ens permet comprendre l’origen del nostre malestar i facilita trobar estratègies i solucions per fer front a aquestes situacions difícils.
Què és un falciot?
El logo d'Andreu Albert Psicòleg és un falciot. Els falciots passen 10 mesos a l’any volant, tan sols s'aturen per criar. Són uns experts volant, mengen i dormen a l’aire. No obstant això, quan un falciot per alguna raó o accident cau a terra, té moltes dificultats per reprendre el vol. Els falciots inicien el vol deixant-se caure, no impulsant-se des de terra. A terra se senten desorientats i frustrats. Ara bé, si el falciot pugés a un lloc alt, podria volar sense grans complicacions.
Moltes vegades he tingut la impressió de que aquesta és una metàfora que representa molt bé algunes dificultats que travessem al llarg de la nostra vida. No és que no tinguem la capacitat per afrontar el problema, sinó que mai ens hem trobat en la situació en què estem i ens sentim sobrepassats i perduts.
Si el falciot fos conscient que, en lloc d’esforçar-se a intentar volar des de terra, potser l’ajudaria intentar anar a un lloc més alt i intentar-lo des de allà. Llavors és possible que pogués arrencar el vol d’una forma més fàcil.
D’aquesta manera, al meu parer, el procés terapèutic seria alguna cosa similar a ajudar al falciot a comprendre el que succeeix i donar-li orientacions sobre els diferents llocs alts que hi ha per la zona. Així, ell podria decidir què prefereix fer i podria intentar reprendre el vol pel seu propi compte.
¿Cuál es mi orientación psicológica?
Mi principal enfoque es cognitivo-conductual y también incorporo herramientas propias de otras terapias, que adapto según la problemática y perfil del paciente.
La terapia cognitivo-conductual se basa en que nuestras creencias determinan cómo interpretamos las cosas que nos ocurren y, por ende, cómo nos sentimos y actuamos.
Por ejemplo, si escuchamos un ruido por la noche y creemos que es el viento, estaremos tranquilos. Por el contrario, si creemos que es un ladrón, nos entrará miedo y nuestro cuerpo pondrá en marcha la respuesta de alerta y ansiedad.
Esta terapia se centra en comprender cuáles son nuestras creencias y cómo estas están influyendo en nosotros. De esta forma, la terapia es un proceso de aprendizaje en el que la persona adquiere nuevas habilidades, herramientas y formas de pensar para hacer frente a los desafíos y estresores.
La terapia centrada en las emociones propone que las personas construimos, inconscientemente, esquemas emocionales a lo largo de nuestra vida. Las dificultades emocionales surgen cuando estos esquemas no coinciden con nuestras creencias (por ejemplo, tengo ganas de llorar, pero llorar está mal) o hemos construido esquemas desadaptativos.
Las técnicas de este enfoque se centran en detectar contradicciones entre lo que sentimos y pensamos, así como en acceder a estos esquemas emocionales y darles un nuevo significado más útil y sano para la persona.
La terapia narrativa se centra en la idea de que las personas formamos nuestra identidad a través de narrativas o historias que creamos sobre nuestras vidas. Los eventos que incluimos en esta historia y cómo los narramos determinan la imagen que tenemos de nosotros.
En las técnicas narrativas, terapeuta y cliente colaboran para explorar y reconstruir las narrativas que han influido en la vida del cliente. Se presta especial atención a las historias que pueden estar contribuyendo a los problemas actuales.
Desde la mirada sistémica se comprende que las personas no somos seres aislados, sino que formamos parte de sistemas sociales. Muchas veces las dificultades individuales surgen debido a dinámicas relacionales disfuncionales (por ejemplo, en la familia o en la pareja).
En las técnicas sistémicas se busca modificar patrones de interacción y promover nuevas formas de comunicación. Generalmente, se suelen incluir a otras personas del entorno para buscar una solución conjunta.